Foto Foto Foto Foto Foto Foto

Tharrus




Sa tzitadi de Tharrus est collocada in su càbudu de sa penìsula de Sinis, unu logu chi fintzas de su millénniu IV innantis de Cristus aiat connotu fenòmenus antròpicus de iudu.
Sa tzitadi est a crei chi dd’essint fundada genti fenìcia in s’iscoada de su séculu VIII innantis de Cristus, in unu logu abitau giai in s’edadi de is brachis.

 

De sa fasi fenìcia, de innui non s’est pòtziu connosci su populau, abarrat pagu sìnnias e s’imprus ferint a su funeràriu e su cultuali. Is tumbas de chinixus de su Càbudu de Santu Marcu e de Santuanni de Sinnis S. Giovanni di Sinis fuànt connotas fintzas de s’Otuxentus, candu chi is materialis prus antigus de su tophet, su santuàriu annotau fenìciu-pùnicu a chelu iscobertu chi aintru ddoi fut is urnas de chinixus de is pipius e is arimalis sacrificaus, e is pedras fitas, a usu de panderas de pedra ca portant su marcu o sa figura de sa divinidadi, marcant chi su santuàriu fut operendi giai in su sec. VII innantis de Cristus.

In sa segundu metadi de su séculu VI, momentu de cambiadas mannas non po sa Sardìnnia isceti po essi bincendi sa polìtica espansionìstica de Cartàgina, Tharrus non si campat de essi cuncuistada de sa tzitadi africana. De cuss’ora in susu primìtziat sa monumentalizatzioni de sa tzitadi, cun su pesai fàbbricus medas comenti e cussu chi narant su témpiu monumentali o “de is mesu-antas dòricas”, e sa muràglia poderosa chi incortillat sa tzitadi po dda difendi po imbistidas chi essint pòtziu fai de parti de terra; su tophet, chi imoi abarrat aintru de su logu murau, si sighit a portai; in peis de cussu in s’àrea de parti de maistrali pesant, in finis de su sec. V innantis de Cristus, unu bixinau de ferreris sinnalau.

De s’edadi pùnica funt is tumbas a domu bogadas in s’arrocarxu de su Càbudu de Santu Marcu, e prus a parti de tramuntana puru, a su deretu de su populau modernu de Santuanni de Sinnis. Cussas funt fatas de una càmbara a intrai, su prus prevìdia de iscaleris, e de una càmbara a usu de sepurcu giai ispollada; allogiant is sepultaus acumpangiaus a bortas meda cun cobertorxus arricus. De custas tumbas etotu aiant bogau meda de totu sa cantidadi de repertus chi funt arregortus oindii me in is museus magioris sardus, italianus e istràngius.

 

De s’ora de sa concuista arromana de sa Sardìnnia in susu (238 innantis de Cristus) s’incarrerat su processu poderosu de cambiamentu chi s’iat a cumpriri isceti in s’edadi imperiali.

 

A s’edadi repubblicana (sec. II innantis de Cristus) si datat s’acònciu de is muràglias de Murru Mannu, cun una fascadura de pedras mannas de fogu e su fàbbricu de unu muru de contrafossu, innui totu arrematat unu fossu ladu e fungudu. Po is fàbbricus de cultu etanti, est a notai cussu chi narant su “tempieddu K” (séculu II innantis de Cristus).

 

Est, comenti sisiat, in s’edadi imperiali chi sa tzitadi connoscit is mudòngius prus mannus. S’òperat un’assestu urbanìsticu poderosu e fachi a su séculu II innantis de Cristus istèrrint is arrugas a impedrau de pedra de fogu, e ddas previdint de unu sistema articulau meda de cundutus po iscarrigai is àcuas biancas. Si pesat una cantidadi de fàbbricus pubblicus monumentalis, comenti e is tres impiantus de bàngius e unu fàbbricu chi su chi dd’aiat iscobertu dd’aiat nau su “castellum aquae” po essi istau fortzis parti de s’acuedutu. Po is àreas funeràrias etanti, custas arrasurtant prus mannas e ladas chi no innantis; is necròpolis pùnicas de su Càbudu e de Santuanni funt abitadas ancora, massimamenti a primus sèculus de sa concuista arromana, ma benint a cresci, sa primu pighendi-ndi s’ìstmu totu e s’ala de maistrali de is cùcurus de Santuanni e Murru Mannu, sa segundu movendi a manu de aintru, cun apendìtzius fintzas in s’àrea de innui in su séculu V a pustis de Cristus iant a pesai sa chiesa di San Giovanni crèsia de Santuanni.

In s’edadi paleocristiana e mesulana arta is fàbbricus printzipalis arromanus, e prus e prus is bàngius, funt sugetus a acòncius. A dolu mannu s’isarrobatòriu contìnuu de is assètius antigus, durau me in is sèculus, at brivau meda sa ricostrutzioni de custa fasi tarda de s’istòria de Tharrus. Iscideus de ai tentu abbacamentu lentu, fintzas po is acostadas de is Sarraghinus, e ispopulamentu lentu etotu, si puru siat abarrau in logu s’assètziu episcopali po ora meda ancora.

Est infinis in su séculu XI, e prus a pretzisu in su 1071, chi s’assètziu episcopali nchi passat a Aristanis disponendi aici, o mellus acurnotendi-sì, po s’isperdimentu de su populau antigu.

 

Is ùrtimas chircas me in sa necròpoli meridionali de Tharrus

Apustis de unu trasinu de prus de unu séculu, in su 2001 aiant incarrerau chircas torra in sa necròpoli meridionali, mentuada po nch’ai aciapau, me in s’Otuxentus, sa famosa oreria de Tharrus.

 

S’àrea funerària, pratigada de sa comunidadi tharresa de s’època fenìcia fintzas a cussa arromana, est formada cun tumbas bogadas in s’arroca chi funt o de cussas fatas a usu de fossa o de cussas prus cumplessas a càmbara ipogèica, cun passadissu de iscaleris a intrai. Sa missioni a iscarrovai, dirìgia de s’ Universidadi de Bologna  e sa Soprintendèntzia Archeològica, a manus a pari cun s’Universidadi de Casteddu  nd’at torrau a apillai iscaparronis mannus de s’àrea funerària antiga de innui s’est iscrùfiu, cun totu de is furas de s’Otuxentus connotas, arrastus nodius de cobertorxus arricus e de is ritualis funeràrius, prus a notu cussus pùnicus. Nd’aiant arrennuiu unus istrexus medas de terra, ca nd’aiat fintzas intreus, pungas, prendas e manufatus metàllicus po usu de tzirimònia o de manìgiu chi, a pustis de un’òpera atenta de istùdiu e arristoru, ddus’ant a aparai in su Museu Cìvicu de Crabas.

 

S’àrea de sa necròpoli, chi s’at a sighiri a cumpudai in su benidori, s’at a torrai a assentai cantu su prus prestu po dda torrai a bisitai su pùbblicu.

Comune di Cabras - Piazza Eleonora d'Arborea,1 - 09072 Cabras (OR) - Tel. 0783.3971
Email PEC: comunedicabras@pec.it (Attiva sino al 19-09-2016) - protocollo@pec.comune.cabras.or.it (nuova PEC da utilizzare a decorrere dal 19-09-2016)