Foto Foto Foto Foto Foto Foto

Sa necròpoli de Monti Prama



Sa necròpoli de Monti Prama s’agatat in su territòriu de Crabas, a bàsciu de su cùcuru chi si tzèrriat aici etotu, a oru de sa bia chi de Santu Srabadori tirat a Arriora.

Su cimitòriu dd’iant iscobertu a s’intzerta in su 1974. Su primu interbentu de iscavu dd’iat fatu in su mesi de idas de su 1975  Alessandro Bedini (Subrintendèntzia Archeològica de Casteddu e Aristanis), chi fiat arrennèsciu a apubai una dexina de sepulturas a lacu a cuatru murus e atrus tundus, una cantu de custas fiant impari a materiali ceràmicu nuràgicu.

A pustis s’interventu de apretu chi ant fatu in gennarxu de su 1977 Giovanni Lilliu e Enrico Atzeni (Universidadi de Casteddu), aiat fatu atrus iscavus in su matessi annu e in 1979 Carlo Tronchetti (Subrintendèntzia Archeològica de Casteddu) cun s’agiudu de M.Luisa Ferrarese Ceruti (Universidadi de Casteddu). Cun s’interventu de su 1977 e de su 1979 aiant apubau prus a sud trinta tumbas e prus in unu òdrini de sud a nord, prus àteras tres a est de is ùrtimas tres postas a setentrioni.

Is sepulturas iscorrovonadas in su terrenu, funt a putzu agiumai tundas cun unu diàmetru de 60 a 70 cm e una profundidadi de is 70 a is 80, ammandadas a tellas cuadrangulari de arenàrgiu ghisciosu  grussa cm 100X100X14. Cussas non portant frunimentu, foras de sa tumba 25 chi at torrau una prenta a tràgiu de carraboi egitzianu a tipu Hyksos.

S’àrea cumpudada me in is annus 1977 e 1979 fiat ammantada de mummullonis de materialis iscultòreus anca ddui aiant prus de 4000 arrogus de istàtuas e de atrus elementus in arenàrgiu ghisciosu. Sa genti interrada fiat mascu che fèmina e totu de edadi manna.

Segundu C.Tronchetti, chi at sighiu is ùrtimus iscavus, sa necròpoli-santuàriu si ponit in una làcana immaginada intra de su logu chi castiànt is Nuràgicus e is fenìcius apena arribaus, firmaus prus a sud de Tharrus, cun chi is raportus non fiant malus. Mancai nci siant unus cantu ipòtesis de datatzioni propostas, su cuntestu ddu datant a mannu a mannu a su VIII sèc. a.C..

 

Pranta de sa necròpoli (de Troncheti 2005).


Is materialis

Is materialis iscultòreus arrecuberaus in s’àrea de sa necròpoli pertocant figuras umanas, mollus de nuraxis e pedras fitas. Is istàtuas agatadas pertocant unus cantu iconografias de gherreris mascus.
Nci at arcieris, chi bistint una tùnica curtza e oprigaus in petus, portant un’elmu a duus corrus in conca de anca essint trìcias longas; su bratzu de manu manca, oprigau de bàina e guantu, apoderat un’arcu. Su bratzu a manu dereta portat sa parti de in antis de su bratzu e sa manu aparaus in antis. Is gambas oprigadas a gambali.
Is pùgilis, de contras, bistint a gunneddedda e funt a pituras in foras. S’oprigant sa conca cun un’iscudu chi apoderant cun sa manu manca posta asuba de sa conca, de contras sa manu dereta, oprigada a guantu, apoderat s’àtera parti de s’iscudu.
Po su fatu ca non ddui at arrogalla chi non tenit de biri cun s’iconografia ammostada fait pensai chi ddui siant àteras figuras de gherreri chi non si connoscint ancora.
Sa gràfica torrada de is istàtuas de Monti Prama fait ipotizai po is prus mannas un’artesa chi sartat is 2,50 m.  Giai de seguru su mollu chi castiànt fiat cussus de is brunzetus figuraus, de anca innui is istàtuas de pedra torrant a pigai bastanti agualis is iconografias e is istilis.

 
Concas de gherreris in su laboratòriu de restàuru de Li Punti.

 
Bustus de gherreris in parti torraus a assentai, in su laboratòriu de Li Punti.

 
Cumpretant totu is documentus iscultòreus mollus pitius de pedra de nuraxis cumplessus, trexi chi funt invècias a una turri siat de su tipu a una turri feti siat de su tipu cumplessu.
 
Mollu pitiu de nuraxi sèmprici.
 
Si biint, acabbendi, unas cantus pedras fitas, est a nai pedras sacras, iscurpidas in arenàrgiu e chi pertocant su tipu chi tzèrriant “Oragiana”, est a nai de forma a conu truncau cun incàscius cuadrangolaris pagu asuta su puntu prus mannu.
Custus materialis, gràtzias a su progetu culturali “Monti ’e Prama Prenda ’e Zenia” ddus ant postus, in su “Centro di Restauro e Conservazione” de sa Subrintendèntzia po is Benis Archeològicus de is Provìntzias de Sàssari e Nùoro in loc. Li Punti (Sàssari), a una carrera de istùdius, documentatzioni e restàuru, po ndi torrai a assentai is istàtuas.
 

traballu de restàuru in su laboratòriu de Li Punti


 
S’interbentu at postu in contu po primu cosa su de fai is anàlisi dianniòsticas po ndi istabiliri de ita est fata e de anca ndi arribat sa pedra usada, s’istadu de saludi e is formas de magangiamentu de su pillu de asuba. A totu custu at sighiu una documentatzioni pretzisa de tipu fotogràticu, gràficu e filmau. Custu traballu, acapiau a istrintu a is operatzionis afatantis conservativas e de restàuru, at pòtziu torrai a cumponi  is tècnicas de traballu e de iscerai is ainas chi ant manigiau is picapedreris nuràgicus. S’est pòtziu ammostai aici s’usu de ainas de brunzu comenti a sulas, iscarfeddus a lamas diferentis, un’aina chi assimbillat a un’arrasigadori po lisai partis diferentis, puntas po tacheddai a fini a fini, sa berrina, un’aina simbìli a su cumpassu po fai circus perfetus, e incapas s’iscarfeddu a prus dentis.
A cabudu de custa fasi, ant limpiau totu is pillus de asuba de sa fundurulla de terra e de is pillus de carbonau de asuta, sèmpiri arrispetendi-ndi su pillu originàriu e is pillixeddus. Po custu ant fatus traballus comenti a  cussu de ndi bogai sena de pigai àcua sa fundurulla de terra manigendi pinzellus,  puntixeddas e isurbidoris;  de ndi atomizai s’àcua chi fait a isvaporai a pressioni bàscia e cun pagu cuncentratzioni  s’àcua me in is fundurullas, su tempus chi andat de duus a cuatru oras, e acabbendi, a limpiai a manera mecànica  cun bistorinus, cancarroneddus de linna e istrigiuleddas.
Apustis de unus cantu interbentus aposta po ddus afortiai, s’est incarrelau  a inghitzai sa parti prus longa e trobeddosa chi fiat cussa de circai de atacai impari is 4000 e prus arrogus, in sa tenta de ndi torrai a istrantaxai is istàtuas. Po allebiai custu traballu, s’est atèndiu a ispartziri is materialis a categorias, materialis e formas de magangiamentu, formendi aici muntonis prus piticus.
Candu s’est arrennèsciu de agatai arrogus chi teniant de biri cun su manufatu, s’est incarrelau de ddus assentai a pari cun rèsinas epossòdicas siat po ddus apicigai apari e siat po arrapreni partis ammancadas. Sa rèsina s’est acoa istucada cun’impiastru de carcina a colori giai de sa pedra.
Gràtzias a custu interbentu longu de restàuru s’est arrennèsciu a ndi torrai a pesai  in parti unas cantu istàtuas, testimòngias solas solas in Sardigna de sa grandu istatuària nuràgica, in prus de is cantu mollixeddus de nuraxis e pedras fitas.
 
Comune di Cabras - Piazza Eleonora d'Arborea,1 - 09072 Cabras (OR) - Tel. 0783.3971
Email PEC: comunedicabras@pec.it (Attiva sino al 19-09-2016) - protocollo@pec.comune.cabras.or.it (nuova PEC da utilizzare a decorrere dal 19-09-2016)